Santa Coloma de Farners
MARC D'ANTECEDENTS
L’origen del terme és l’església consagrada l’any 898, que esdevingué lloc de pelegrinatge per als fidels de les Guilleries i del bisbat de Girona. Després que fos destruïda el 926, el 950 es va reconstruir i consagrada per Gotmar, el bisbe de Girona, es va configurar un nucli urbà al voltant del temple.
La població va viure un dels seus creixements més significatius al segle XVI, gràcies a l'efecte de la immigració procedent de França. Al segle XVII es va convertir en un dels epicentres de la Guerra dels Segadors i va ser saquejada i destruïda pels partidaris de les tropes castellanes. També durant aquest període va ser capturat el llegendari bandoler Serrallonga.
Al segle XIX, es va convertir en un important centre administratiu, i des de llavors ha sabut explotar de manera destacable el seu potencial turístic gràcies a les aigües termals, encara que encara persisteixen altres indústries, com la de transformació forestal, la construcció, el tèxtil o la confiteria. (Santa Coloma de Farners, s. f.-a)
Des d’aquest segle la vila depengué eclesiàsticament de la canònica de Sant Pere Cercada i, des del punt de vista de la jurisdicció civil, del Castell de Farners. («Santa Coloma de Farners», 2022)
MARC DEMOGRÀFIC
L’evolució de la població (colomencs) evidencia un creixement moderat i lent, i modernament inferior al de les poblacions costaneres de la comarca, les quals, gràcies al desenvolupament turístic, tenen ara un nombre superior d’habitants.
Cap al 1497 Santa Coloma ja comptava amb uns 350 habitants. El creixement es va anar afirmant en els següents anys, fins que la mort de l'algutzir reial a l'abril de 1640 va ser contestat pel virrei incendiant la majoria de les masies i cases del poble. Dies més tard esdevenia el Corpus de Sang, i la Guerra dels Segadors ja era una realitat.
L’impacte de la guerra del Francès es reflectí clarament en el descens de natalitat que es registrà en tot el municipi. En el cens recollit per Madoz el 1842, Santa Coloma tenia 3.135 h. El 1877 es registrà un petit creixement (5.165 h), però s’inicià després una davallada relacionada potser amb el fenomen de la fil·loxera. (Santa Coloma de Farners | enciclopedia.cat, s. f.)
Després d’una nova recuperació, la crisi de la indústria surera feu descendir novament la població fins a 4.284 h el 1930, que passaren a 4.240 h el 1940, després de la guerra civil. A partir del 1950 l’augment és considerable, especialment entre el 1960 i el 1970 (de 4.853 h a 5.754), afavorit per la immigració atreta per les obres de conducció d’aigües a Barcelona i pel despoblament dels municipis rurals veïns.
La segona meitat del segle XIX és testimoni d'un creixement important en l'activitat econòmica, que es tradueix en l'expansió urbanística de la ciutat. A principis del segle XX, Santa Coloma ja compta amb 4.600 habitants, i molt aviat se li atorga el títol de ciutat en reconeixement a la seva rellevància econòmica, cultural i política a la comarca. («Santa Coloma de Farners», s. f.-b)